Què n'hem fet de les pissarres de guix?

Cada dia, trobam més Pissarres digitals als centres escolars, a la universitat per exemple sempre també s'estan incorporant i començam a emprar-les. Però realment, saben els mestres treure'n tot el seu profit?

Parlant des del punt de vista d'alumna, penso que tan sols s'ha fet una transició entre l'ús d'ordenador més projector a l'ús de pissarra digital amb el mateix objectiu. És a dir, obviant les classes de TIC pròpiament, no he pogut observar cap utilitat més que la projecció d'un Power Point o un vídeo sempre dirigit des del mateix ordinador. Crec que hi ha un acomodament, i hem anat avançant cap a uns camins i barrant uns altres. Són ben poques les persones que són capaces avui en dia d'explicar alguna cosa fora un suport visual, que n'hem fet dels esquemes? Tot estudiant ha de ser capaç de fer un mapa conceptual o un esquema per poder estudiar el temari, però com a mestres som capaços de fer una explicació del temari ajudant-nos d'aquest suport?

Apropiant-me d'una frase que deia Steve Jobs, "Detesto que la gente recurra a las presentaciones de diapositivas en lugar de a pensar. La gente se enfrentaba a los problemas creando una presentación. Yo queria que se comprometieran, que discutieran los temas sentados en una mesa en lugar de mostrarme un puñado de diapositivas. La gente que sabe de lo que está hablando no necessita Power Point". Precisament a això em referia, durant aquests 4 anys he pogut veure com la gent està obsessionada amb el Power Point. Els mestres com a únic suport utilitzable per a donar les seves classes i els alumnes com a base d'estudi fonamental.

Me n'he adonat que cada vegada més, la gent sap agafar menys apunts, i es dedica a copiar el power point fil per randa. Això en alguns casos arriba fins al punt que suposa una discussió acabada en decepció, quan el mestre considera que no ha de penjar aquestes presentacions i que per tant hem d'escoltar el seu discurs i anotar allò que considerem rellevant.

Com hem pogut dir durant l'assignatura, amb la qual cosa estic molt d'acord, les noves tecnologies hi han de ser però no de manera única i absoluta, sinó com una cosa més. Pens que és important que avancem cap a noves maneres d'ensenyar i de fer docència i també d'estudiar i de prendre apunts (directament amb l'ordinador) però, al mateix temps no hem d'oblidar aquelles coses que fins ara han funcionat, com fer esquemes i diagrames explicatius i seguir exercitant-los.

TIC a tots els nivells

Aquest cap de setmana he viscut una situació insòlita, que ha contribuït a reafirmar encara més, la integració de les TIC a la nostra societat i en el dia a dia. 

La qüestió és, que vaig participar en una celebració de Nadal on el capellà, en el moment de fer el sermó, va dir que no parlaria ell sinó que ens posaria un vídeo. Està clar que em trobava en un espai no molt usual per mi i per tant no podria dir exactament fins a quin punt allò era un fet rutinari o innovador en el seus quefers diaris. Però, sense cap dubte, si que ho fou per mi, ja que des de la darrera vegada que havia assistit a una eucaristia, allò suposava un avanç i una integració en la societat de la qual en moltes ocasions es troben a molta distància.

Acte seguit, en Xisco posà el vídeo i encara ens va rompre més els esquemes. Crec que tots els assistents esperàvem veure un vídeo amb imatges de paisatges, alguna cita bíblica i una música instrumental de fons. Però el resultat d'aquell clic fou la projecció a la paret del següent vídeo:

Pens que el vídeo parla per si sol, i no fa falta afegir cap més comentari que el mateix que empra el vídeo: " Els temps canvien, però el sentiment és el mateix". I és que no només l'escola, ha d'estar al dia amb els avanços tecnològics, és evident que per mantenir-se viu, cal reinventar-se amb cada passa que avança el món per no quedar-se enrere o obsolet; d'aquesta manera podrem adaptar-nos a tots els usuaris de cada temps.

Qui fou Ada Lovelace?

Avui dematí, quan anava a accedir al meu correu electrònic, he vist que la pàgina d'inici de Google, mostrava la següent aparença. Encuriosida pel seu significat he clicat a sobre de la imatge i ha aparegut que tal dia com avui es compleixen 197 anys del naixement d'Ada Lovelace, considerada una pionera en la seva època com a matemàtica precursora de la informàtica.

Ada Lovelace va passar a la història com una visionària que va entreveure les possibilitats de la màquina analítica de Charles Babbage. Va estudiar matemàtiques i ciències, i gràcies a la seva preparació va desenvolupar una sèrie d'instruccions que permetien fer càlculs en una versió inicial i allunyada del que avui coneixem com a ordinador. Les aportacions d'Ada Lovelace al camp de la informàtica van permetre a altres científics, com l'anglès Alan Turing, continuar les investigacions en aquest àmbit fins a arribar a ser considerat com el precursor de la ciència de la computació.

Gràcies a una ment privilegiada i a la seva curiositat per les matemàtiques, Ada Lovelace va ser capaç de deduir i preveure la capacitat dels ordinadors per anar més enllà dels simples càlculs de nombres. Han estat diverses les dones que han realitzat aportacions a la informàtica, però només Ada Lovelace ha aconseguit que un llenguatge de programació porti el seu nom. El seu treball en aquest camp és reconegut i valorat en el món informàtic fins al punt que el Centre Informàtic de Sant Diego i el Museu de la Història dels Ordinadors li han donat a Ada Lovelace un lloc entre els seus personalitats. 

Extret de La voz de Galícia.

A partir d'aquest descobriment, he decidit intentar penjar un post gairebé cada dia de coses noves que vagi descobrint, fent honor al mateix títol del bloc. Però aquest no és l'únic aprenentatge d'avui ja que després de documentar-me sobre qui era Ada Lovelace, he dedicat un temps a saber exactament perquè la plana inicial de Google canvia la seva fisonomia en certes dates.

Doncs resulta, que les modificacions que sofreix el logotip de Google en aniversaris, dies commemoratius o dates històriques assenyalades a través d'il·lustracions, animacions o vídeos, rep el nom de Doodles. Els doodles com el seu nom significa en anglès són gargots, creats per primera vegada el 1998. La idea del Doodle sorgeix abans de que es constitueixi l'empresa Google, quan els seus fundadors Larry i Sergey, jugaven amb el logotip corporatiu per confirmar la seva assistència al Burning Man Festival. Dos anys després, comencen a aparèixer els doodles de manera regular celebrant inicialment sobretot festes familiars, i a partir de la demanda cada cop més creixent arreu del món, es crea un gabinet d'il·lustradors que fa feina per a sorprendre als usuaris amb cada un dels seus dissenys. Aquests, decideixen quins doodles realitzar a partir de diferents fonts, fins i tot de sugerències dels propis usuaris.

M'agradaria acabar la publicació amb el que fou el primer doodle perquè es faci patent l'evolució que hi ha hagut des del primer fins al més actual (imatge inicial de l'entrada). Als inicis, com es pot apreciar amb la imatge eren molt senzills i si ens fixam amb les darreres creacions, trobam dissenys tan elaborats que en ocasions ni es veuen les lletres.

El poder de Youtube

Avui m'agradaria parlar d'un documental que vaig veure ahir vespre "El poder de YouTube". Realment el vaig reenganxar començat però va cridar-me bastant l'atenció el seu contingut i no he pogut estar de cercar-lo i visionar-lo de nou per poder fer-ne una bona crítica.

Per començar cal deixar clar, que no em considero una usuària assídua del Youtube, sinó més bé ocasional. Les meves cerques sempre han estat prèviament pensades, és a dir una cançó en concret que havia escoltat anteriorment, un videoclip recomanat, un enllaç d'alguna altra pàgina... Amb tot això vull dir que la visualització d'aquest documental per a mi fou en certa manera interessant i amb algun contingut desconegut per a mi fins aleshores.

Es tractava d'un documental, que fou emès per la cadena de televisió Antena 3, 48 hores abans de la celebració del primer festival de Youtube, el YouFest, que va tenir lloc els dies 28 i 29 de setembre de 2012 a Madrid. Amb 75 minuts de programa, es fa un recorregut sobre els personatges que han anat sorgint durant els anys i de com els ha canviat la vida després de pujar un vídeo a la plataforma més visitada i popular del planeta.

Però precisament alhora de redactar aquest post i poder enllaçar o penjar el mateix vídeo, he pogut conèixer moltes opinions al respecte que han fet amplificar la meva mirada a una visió més panoràmica del tema. És a dir, el que m'ha cridat més l'atenció és que no hi ha hagut manera de trobar aquest vídeo dins la mateixa plataforma del Youtube, tan sols dins la plana web d'Antena 3; tal vegada tan sols ells tenguin els drets, però un poc estrany no? Ja que si es tracta d'un documental que parla de la mateixa plataforma i en certa manera podria ser un vídeo promocional de la mateixa, és estrany que no volguessin tenir-ne part i poder difondre'l. Ha estat arrel d'això que he començat a trobar múltiples opinions d'usuaris, contràries a aquest reportatge, acusant-lo de donar una visió distorsionada del que és realment, obviant l'essència de la seva vertadera comunitat representada per youtubers, bloggers, gamers... i milers de persones que tan sols cerquen poder comunicar, fer arribar els seus vídeos o informacions a moltíssima de gent així com també interactuar amb ella. I no simplement la visió que d'alguna manera mostra el documental, d'usuaris que han canviant la seva vida i han guanyat moltíssims diners per penjar qualsevol xorrada que han fet.

Es veu que hi ha un ampli col·lectiu, els quals no es senten gens identificats amb aquesta imatge de generació Youtube a la recerca dels diners fàcil, sinó que tan sols cerquen una manera d'expressar-se, d'entretenir-se i també als altres i per això hi fan feina cada dia. Al seu parer, aquest documental és limita a mostrar vídeos virals i a fer un anunci publicitari "encobert" del YouFest, pel seu propi benefici de venta d'entrades posteriors.

Segons la meva opinió, he de dir que abans de fer aquesta recerca no coneixia realment les possibilitats i el que amagaven els usuaris "residents" de Youtube, per dir-ho d'alguna manera. Jo era una de les moltes persones que hauria vist aquest documental i me l'hauria cregut, pensant que aquesta era la única visió de la plataforma. En canvi he vist que dins el Youtube pots trobar guies i recorreguts turístics, manuals de qualsevol tipus des de cuina fins a maquillatge, vídeos còmics, videoclips, pel·lícules, vídeos dedicats a difondre continguts educatius... Fins i tot els propis creadors han potenciat la difusió de material educatiu creant zones com Youtube EDU, sorgint així una gran quantitat de canals que ofereixen classes o conferències de professors i experts d'arreu del món.

És per això, que recomano molt especialment a tota aquella gent que encara tengui algun dubte del pes i la influència que tenen avui en dia les noves tecnologies i els mitjans de comunicació a la societat actual, visualitzi el documental i es pugui crear la seva pròpia opinió crítica.

Per acabar deixo penjat una vídeo del YouFest, presentat pels organitzadors com el festival de la generació Youtube, la major celebració de la cultura digital popular, on es posen en contacte artistes i seguidors amb música en directe, projeccions, esports extrems i mescles musicals més increïbles amb les "estrelles" de l'espai cibernètic. Un esdeveniment multi-disciplinar, eclèctic i hiper-conectat fruit de la col·laboració d'artistes nacionals i internacional que creen i difonen el seu art a Internet. Jutjau vosaltres mateixos.

Sintetitzadors de veu

Després de realitzar la pràctica d'enregistrar un conte reflexiono sobre l'atracció que ha de tenir aquest tipus de programes com l'Audacity, entre els infants. Poder crear els teus propis àudios i incorporar-los en altres treballs o aplicacions, ha de ser molt divertit; però alhora em crida l'atenció la dificultat i els entrebancs que ens suposa a molts d'adults, com moltes de nosaltres durant la pràctica, enregistrar la nostra pròpia veu per pura vergonya d'escoltar-la. Jo he estat una d'aquestes, i per això no he deixat de donar-hi voltes de cara al material multimèdia que hem de crear i la possibilitat de poder fer àudios a partir de la creació artificial de veu humana. 

Això m'ha portat a fer una recerca de programes i eines per a poder aconseguir el meu objectiu, i cercant, cercant he descobert que aquests programes reben el nom de Sintetitzadors de veu i que tot i que els primers intents d'aconseguir-ho estan datats al segle XI, els primers resultats més o menys convincents es van aconseguir ja al XVIII, l'any 1779, quan Christian Gottlieb Kratzenstein (científic danès), va construir un aparell per a crear la primera síntesi de veu que produïa clarament les 5 vocals.

He après que la síntesi de la veu pot fer-se de dues maneres, per hardware, mitjançant mecanismes que són capaços d'emular la fisiologia del nostre aparell fonador, o per software, amb un programari capacitat per simular veu humana. Però després de manipular i experimentar amb sintetitzadors com Acapela, AT&T Natural voices, VozMe o fins i tot Loquendo, que s'acosta bastant a l'expressivitat humana introduint rialles, pauses, tossina... he observat que el resultat que s'obté és molt fred i està molt enfora de les múltiples possibilitats i fluïdesa que podem reproduir nosaltres mateixos amb la nostra veu.

Per tant, acabo la meva recerca d'investigació amb la convicció de que cal deixar la peresa i la vergonya dins un calaix i aprofitar al màxim aquest potencial que la nostra veu té i que les màquines encara no han pogut superar. No obstant així, estic ben convençuda que es seguiran fent avanços en la matèria i en un temps no molt llunyà s'aconseguirà salvar aquests petits detalls.

La fada polissona

A la segona sessió pràctica treballant amb l'Audacity, la nostra missió era enregistrar un conte, posar una cançó de fons i a més introduir-hi sorolls ambientals o onomatopeies que el fessin més atractiu. Pens que aquesta vegada ha estat una mica més senzill saber les passes que havies de seguir per anar fent cada tasca, tot i així és un tipus de programari amb funcions i un vocabulari molt nou per a mi i amb el que estic poc familiaritzada. El conte que hem escollit la meva companya, na Cati Roldán i jo, ha estat "La fada polissona" de l'escriptora infantil Kathy Schütz. Aquest és el resultat que hem obtingut:

Tractament de so (Audacity)

Aquest dimarts en el taller hem conegut un nou programa que crec que emprarem més del que imaginam. En realitat em sento com un infant menut amb unes sabates noves, i és que cada cosa nova que hem conegut, després m'han entrat moltes ganes de manipular-lo lliurament, ja que a classe com és comprensible mai podem anar al gust de cada una perquè som moltes. 

En aquest cas, amb el grup de treball hem començat a fer un esbós del material didàctic i a partir d'això han sorgit moltes idees de possibles sons a enregistrar i a emprar en el projecte. Mostra d'això ha estat la introducció d'una melodia al bloc grupal, per començar a fer una imatge corporativa amb un so identificatiu.

A més, aquest programa ens serà molt útil a l'assignatura de Projectes Artístics, on hem de crear la nostra pròpia música i per tant haurem de fer varis muntatges.

Tractament d'imatges (GIMP)

Aquesta setmana en el taller d'imatge digital hem introduït el programa GIMP, del qual n'havia sentit parlar però no havia utilitzat cap vegada. En aquest taller hem après a modificar el format de les imatges, a redimensionar-les, a canvia-ne la resolució i el mode de color entre d'altres funcions; i això ens ha permès reproduir la imatge penjada aquí sota encomanada a la pràctica.

Penso que aquest tipus de programes em serviran molt d'ara endavant per poder realitzar el nostre propi material didàctic. Ara bé, considero que no és un programa molt intuïtiu per aquelles persones que no tenen coneixements previs sobre el tema, ja que per a realitzar certes funcions he hagut de dedicar-li molta estona, com és el cas de les lletres i la seva curvatura.

Per altra banda, he de dir, que l'aprenentatge de certes tasques m'ha facilitat molt poder fer canvis de format al meu blog que abans no imaginava ni sabia fer, però també en moltes ocasions m'he trobat amb idees i pensaments que no sabia com reproduir, i per tant hauré de seguir investigant i culejant aquesta nova eina d'edició per fer realitats els meus somnis.

És la tecnologia una droga?

Tot seguit, deix un vídeo de la sèrie Black Mirror, que he vist recentment que obre un nou debat relacionat precisament amb el que comentava en el post anterior i en els possibles afectes secundaris que la tecnologia podria tenir. L'autor Charlie Brooker assenyalava fent referència a la sèrie:

"Si la tecnologia és una droga -i se sent com una droga- llavors, ¿quins són els efectes secundaris?. Aquesta àrea-entre el plaer i el malestar-és on Black Mirror, la meva nova sèrie, està establerta. El" mirall negre "(black mirror) del títol és el que trobareu en cada mur, a cada escriptori, al palmell de cada mà: la pantalla freda i brillant d'un televisor, un monitor, un telèfon intel·ligent."

Renovar-se o morir

Aquesta primera setmana hem repassat conceptes vists l'any passat a l'assignatura de Comunicació Audiovisual, i hem tornat a despertar debats ja plantejats en altres ocasions. Han sorgit temes com ara els mòbils i l'aïllament social que esdevenen, si realment es cert que tothom pot crear, accedir, utilitzar i compartir informació i coneixement en l'actual Societat de la Informació o pel contrari hi ha gent que es manté al marge formant part de l'anomenada bretxa digital, o fins i tot l'adaptació que alguns col·lectius d'immigrants digitals han de fer constantment al llarg de la seva vida per mantenir-se en contacte i formant part de la societat en la que esteim immersos.

És referent a a quest col·lectiu que m'agradaria parlar, i sobretot fent referència al vídeo vist a classe d'Area "Un siglo de tecnologías", del qual no puc deixar de pensar amb el seu protagonista i l'experiència que ens relata d'ell amb les noves tecnologies. És sorprenent veure la capacitat d'adaptació que ha tengut aquest home, però més encara amb la naturalitat que ho ha anat assolint. És a dir, és inevitable pensar en les persones més properes a mi i en la seva evolució envers el tema, per tant m'adono que no sempre és qüestió de voler o no voler fer una cosa sinó d'estar convençut de fer-ho i de creure amb les teves capacitats, en aquest cas d'aprenentatge, on el context en el que estàs immers hi juga un paper importantíssim. A més crec, que per a una persona d'avançada edat com el protagonista del vídeo no sempre és fàcil d'assimilar tals tecnologies, pel simple fet que no poden explicar allò que estan veient, es troba més enllà de les seves possibilitats.

Ja per acabar, faig la reflexió de com jo he anat assimilant certs canvis tecnològics al llarg dels anys i incorporant-los en els meus quefers diaris sense problemes. Però si que és cert, que quan penses amb una certa distància temporal, assusta pensar que serà el següent, si estaré preparada per assimilar-ho, però sobretot quins efectes secundaris poden tenir les noves tecnologies.