Aquesta primera setmana hem repassat conceptes vists l'any passat a l'assignatura de Comunicació Audiovisual, i hem tornat a despertar debats ja plantejats en altres ocasions. Han sorgit temes com ara els mòbils i l'aïllament social que esdevenen, si realment es cert que tothom pot crear, accedir, utilitzar i compartir informació i coneixement en l'actual Societat de la Informació o pel contrari hi ha gent que es manté al marge formant part de l'anomenada bretxa digital, o fins i tot l'adaptació que alguns col·lectius d'immigrants digitals han de fer constantment al llarg de la seva vida per mantenir-se en contacte i formant part de la societat en la que esteim immersos.
És referent a a quest col·lectiu que m'agradaria parlar, i sobretot fent referència al vídeo vist a classe d'Area
"Un siglo de tecnologías", del qual no puc deixar de pensar amb el seu protagonista i l'experiència que ens relata d'ell amb les noves tecnologies. És sorprenent veure la capacitat d'adaptació que ha tengut aquest home, però més encara amb la naturalitat que ho ha anat assolint. És a dir, és inevitable pensar en les persones més properes a mi i en la seva evolució envers el tema, per tant m'adono que no sempre és qüestió de voler o no voler fer una cosa sinó d'estar convençut de fer-ho i de creure amb les teves capacitats, en aquest cas d'aprenentatge, on el context en el que estàs immers hi juga un paper importantíssim. A més crec, que per a una persona d'avançada edat com el protagonista del vídeo no sempre és fàcil d'assimilar tals tecnologies, pel simple fet que no poden explicar allò que estan veient, es troba més enllà de les seves possibilitats.
Ja per acabar, faig la reflexió de com jo he anat assimilant certs canvis tecnològics al llarg dels anys i incorporant-los en els meus quefers diaris sense problemes. Però si que és cert, que quan penses amb una certa distància temporal, assusta pensar que serà el següent, si estaré preparada per assimilar-ho, però sobretot quins efectes secundaris poden tenir les noves tecnologies.
