Aquest cap de setmana he viscut una situació insòlita, que ha contribuït a reafirmar encara més, la integració de les TIC a la nostra societat i en el dia a dia.
La qüestió és, que vaig participar en una celebració de Nadal on el capellà, en el moment de fer el sermó, va dir que no parlaria ell sinó que ens posaria un vídeo. Està clar que em trobava en un espai no molt usual per mi i per tant no podria dir exactament fins a quin punt allò era un fet rutinari o innovador en el seus quefers diaris. Però, sense cap dubte, si que ho fou per mi, ja que des de la darrera vegada que havia assistit a una eucaristia, allò suposava un avanç i una integració en la societat de la qual en moltes ocasions es troben a molta distància.
Acte seguit, en Xisco posà el vídeo i encara ens va rompre més els esquemes. Crec que tots els assistents esperàvem veure un vídeo amb imatges de paisatges, alguna cita bíblica i una música instrumental de fons. Però el resultat d'aquell clic fou la projecció a la paret del següent vídeo:
Pens que el vídeo parla per si sol, i no fa falta afegir cap més comentari que el mateix que empra el vídeo: " Els temps canvien, però el sentiment és el mateix". I és que no només l'escola, ha d'estar al dia amb els avanços tecnològics, és evident que per mantenir-se viu, cal reinventar-se amb cada passa que avança el món per no quedar-se enrere o obsolet; d'aquesta manera podrem adaptar-nos a tots els usuaris de cada temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada