13 de novembre 2012

Sintetitzadors de veu

Després de realitzar la pràctica d'enregistrar un conte reflexiono sobre l'atracció que ha de tenir aquest tipus de programes com l'Audacity, entre els infants. Poder crear els teus propis àudios i incorporar-los en altres treballs o aplicacions, ha de ser molt divertit; però alhora em crida l'atenció la dificultat i els entrebancs que ens suposa a molts d'adults, com moltes de nosaltres durant la pràctica, enregistrar la nostra pròpia veu per pura vergonya d'escoltar-la. Jo he estat una d'aquestes, i per això no he deixat de donar-hi voltes de cara al material multimèdia que hem de crear i la possibilitat de poder fer àudios a partir de la creació artificial de veu humana. 

Això m'ha portat a fer una recerca de programes i eines per a poder aconseguir el meu objectiu, i cercant, cercant he descobert que aquests programes reben el nom de Sintetitzadors de veu i que tot i que els primers intents d'aconseguir-ho estan datats al segle XI, els primers resultats més o menys convincents es van aconseguir ja al XVIII, l'any 1779, quan Christian Gottlieb Kratzenstein (científic danès), va construir un aparell per a crear la primera síntesi de veu que produïa clarament les 5 vocals.

He après que la síntesi de la veu pot fer-se de dues maneres, per hardware, mitjançant mecanismes que són capaços d'emular la fisiologia del nostre aparell fonador, o per software, amb un programari capacitat per simular veu humana. Però després de manipular i experimentar amb sintetitzadors com Acapela, AT&T Natural voices, VozMe o fins i tot Loquendo, que s'acosta bastant a l'expressivitat humana introduint rialles, pauses, tossina... he observat que el resultat que s'obté és molt fred i està molt enfora de les múltiples possibilitats i fluïdesa que podem reproduir nosaltres mateixos amb la nostra veu.

Per tant, acabo la meva recerca d'investigació amb la convicció de que cal deixar la peresa i la vergonya dins un calaix i aprofitar al màxim aquest potencial que la nostra veu té i que les màquines encara no han pogut superar. No obstant així, estic ben convençuda que es seguiran fent avanços en la matèria i en un temps no molt llunyà s'aconseguirà salvar aquests petits detalls.

08 de novembre 2012

La fada polissona

A la segona sessió pràctica treballant amb l'Audacity, la nostra missió era enregistrar un conte, posar una cançó de fons i a més introduir-hi sorolls ambientals o onomatopeies que el fessin més atractiu. Pens que aquesta vegada ha estat una mica més senzill saber les passes que havies de seguir per anar fent cada tasca, tot i així és un tipus de programari amb funcions i un vocabulari molt nou per a mi i amb el que estic poc familiaritzada. El conte que hem escollit la meva companya, na Cati Roldán i jo, ha estat "La fada polissona" de l'escriptora infantil Kathy Schütz. Aquest és el resultat que hem obtingut: